La termoplasticitat es refereix a la propietat d'un material de patir flux i deformació quan s'escalfa, alhora que conserva una forma específica després del refredament. La majoria dels polímers lineals presenten termoplasticitat i es processen fàcilment mitjançant tècniques d'emmotllament com l'extrusió, el modelat per injecció o el modelat per bufat. Dins d'un rang de temperatura específic, els polímers lineals o ramificats tenen aquesta capacitat característica de suavitzar-se repetidament en escalfar-se i endurir-se en refredar-se. A la vida quotidiana, articles com les bosses de plàstic i els penjadors de plàstic exemplifiquen la termoplasticitat; en conseqüència, es poden segellar, unir o sotmetre a operacions similars per la fusió per escalfament.
La contrapartida de la termoplasticitat és *termoendurible*-una propietat caracteritzada per la incapacitat de suavitzar-se o de patir una remodelació repetida en escalfar-se, així com per la insolubilitat en dissolvents. Els polímers de xarxa solen mostrar aquesta propietat. Els plàstics que posseeixen aquesta característica s'anomenen plàstics termoestables.
Els plàstics termoestables són materials que es suavitzen i flueixen durant el seu cicle inicial d'escalfament; tanmateix, un cop escalfats a una temperatura específica, experimenten una reacció química-concretament, entrecreuament-i cura-que fa que s'endureixin permanentment. Aquesta transformació és irreversible; després, l'escalfament posterior no farà que es suavitzin ni tornin a fluir. És precisament aquesta característica la que facilita el seu procés d'emmotllament: aprofitant el flux plàstic induït durant la fase inicial d'escalfament, el material omple una cavitat del motlle sota pressió i posteriorment es cura per formar un producte acabat d'una forma i una dimensió concretes. Abans del curat, les resines utilitzades en plàstics termoestables normalment existeixen com a cadenes moleculars lineals o ramificades; tanmateix, en curar-se, es formen enllaços químics entre aquestes cadenes, creant una estructura de xarxa en tres-dimensionalitat. Aquesta estructura fa que el material no només sigui incapaç de fondre's sinó també insoluble en dissolvents. Els plàstics termoestables s'utilitzen principalment en aplicacions que requereixen aïllament tèrmic, resistència al desgast, aïllament elèctric i resistència a alta -tensió-sobretot en entorns operatius durs. Entre els exemples més comuns de la seva aplicació es troben les nanses de woks de cuina i diversos components elèctrics d'alta- i baixa-tensió.
Les varietats habituals de plàstics termoestables inclouen resines fenòliques, resines d'urea-formaldehid, resines de melamina, resines de polièster insaturades, resines epoxi, resines de silicona i poliuretans.
